Sens dubte, els millors exponents d’humor intel·ligent, surrealista i fresc. No necessiten grans muntatges de llums i so per adornar les seves actuacions, perquè la veritable essència del seu espectacle es la seva presència.

DE QUÈ VA?

Faemino y Cansado són només dos. Fent oïdes sordes als cants de sirena que implicaven la incorporació d'un gran ballet o la inclusió d'una gran orquestra, Faemino y Cansado segueixen fidels a ells mateixos.

En espectacles anteriors puntualment, Faemino o Cansado desapareixien momentàniament. A Son dos, ambdós estan sempre sobre l’escenari.

De què va Son dos? De la vida, de les dificultats de viure amb ansietat, de la trasgressió dels límits, de l'ambivalència radical.

Què pretenen amb Son dos? A diferència dels treballs previs, potser més pretenciosos, en aquest únicament busquen el riure, però no un riure elegant no, sinó més aviat la riallada, la riallada més desaforada, la riallada que et fa perdre els papers, perdre la dignitat...

Es pot concretar més? Si. La veritat i treient-nos la careta direm que aquest Son dos s'asembla molt al Están aquí dentro. Hem tornat a recuperar alguns personatges de televisió i els hi hem escrit noves històries. És l'avantatge de ser uns clàssics, de ser els Lope de Vega de l'humor.

I per a quan un nou espectacle? És a dir, estem amb aquest acabat d'estrenat i ja ens interessem pel següent… per al 2009 val,  i es dirà Cuanto más viejos má pellejos.