La recent reedició de Qualsevol nit pot sortir el sol, el disc més venut i emblemàtic de Sisa, el qual el va convertir en músic professional i el que, segons Manuel Vázquez Montalbán, va obrir la Nova Canço a una nova dimensió poètica, dóna motiu a un espectacle on el cantautor galàctic repassa els temes d'un clàssic perenne.

Precisament perquè sap que recordar és tornar a viure, ell opera en les antípodes de les mecàniques, esmorteïdes i frustrants apel•lacions a la nostàlgia que, als darrers anys, omplen les programacions de festivals de tota mena.  Tornar a esculpir  la pedra fundacional de la cosmovisió galàctica, inclosa per revistes tan diferents com Rockdelux, Enderrock o EfeEme  a les seves llistes de Millors Àlbums Espanyols del Segle XX, no és una excusa per fer una gira sinó una oportunitat per esperonar la memòria amb la vara de la creativitat. I el públic, no cal dir-ho, se diverteix i s’emociona, s’entendreix i al•lucina com qualsevol dels barcelonins que varen escoltar el seu Pregó a les Festes de La Mercè 2008.

Fent realitat el somni de qualsevol poeta de veritat, Sisa recupera la innocència en un viatge poètic a la concepció d'un repertori que és llegenda. I rentornant a aquesta infància de pantalons curts i jersei de piqué, arrenca al Poble Sec de postguerra, creua la frontera mental del Paral·lel i, passant del Amarcord fellinià al Highway 61 dylanià inventa la Barcelona contracultural dels setanta. I així, del neorrealisme màgic d’El fill del mestre a il·luminació supra-terrenal d’El setè cel, cada tema es transforma en una petita epifania en la qual l'espectador descobreix coses sobre si mateix que no tenia present haver oblidat. Només amb la seva guitarra però ben acompanyat per totes les muses de la inspiració, el trans-cantautor celebra la convenient reactivació dels seus enregistraments i la publicació d'una versió de Qualsevol nit pot Sortir el sol il·lustrada per Sergio Mora en format Llibre-CD amb una festa en la qual, clar, només hi faltes tu.